CERVERA

El dia 08/04/2016, Vam anar a Cervera de visita per dos motius. El primer es que la meva esposa Rosa Boixader, va viure en aquesta població els dos primers anys de la seva vida, i per això tot sovint ens agrada venir de visita. El segon, es que aquesta setmana fan un festival de musica sacra, on avui hi participa el meu Net el Marc, que forma part del Cor infantil Amics de la Unió de Granollers.

Ara feia 4 o 5 anys que no veníem a visitar Cervera, durant aquets anys han fet moltes obres per arranjar el casc antic i sobre tot les muralles.

Cervera és la capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la província de Lleida. El municipi de Cervera, de 55,19 km², és al sector meridional de la comarca de la Segarra. La població censada és de 9.440 habitants. El paisatge de Cervera mostra uns terrenys molt aprofitats, conreats arreu. El relleu del terme és força representatiu del paisatge de la comarca. Hi predominen les valls amples i generalment poc fondes, i emmarcades per llargues carenes pràcticament horitzontals.

Posaré unes fotografies per veure com son ara les muralles i el casc antic.

Vista del campanar,

al arribar a Cervera desde el Aparcament.

El Casal de Cervera. Edifici construït l'any 1923.

En aquest gran edifici, era i és com el Casino de Cervera.

Amb cafeteria, Salo de billar, d'Escacs, de Ball, Menjador, Cinema, Biblioteca.

I el primer teatre de la Passió.

Aquesta fotografia es tirada, desde un portal que es trova venin del Casal.

La próxima es pot veure el portal, allà el fons.

La ciutat es caracteritza per la riquesa del seu patrimoni cultural i monumental. Un total d'onze monuments del municipi estan catalogats com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya: el castell (s. XI), l'església de Sant Pere el Gros (s. XI), el recinte emmurallat (s. XIV), la parròquia de Santa Maria (s. XIV-XV), l'edifici de la Paeria (s. XVII-XVIII), la Universitat (s. XVIII), el nucli històric, el Sindicat (s. XX)

Estabilitzada la frontera occidental a Lleida l'any 1149, Cervera va créixer ràpidament en forma de vila closa (amb les cases adossades a la muralla, és a dir la paret de les cases era alhora el mur defensiu). Els habitants s'havien alliberat dels abusos dels senyors feudals, i a partir de privilegis reials el municipi s'organitzà successivament en forma de Confraria (1182), de Consolat (1202), i des del 1267 fins a l'actualitat, de Paeria. No fou, però, fins al segle XVIII, concretament l'any 1702 que no se li concedís el títol de ciutat per part del rei Felip V.

Diferents vistes de les muralles ja restaurades de Cervera,

Han fet molt bona feina, es pot veure en les vistes generals, com han posat les pedres noves sobre els fonaments antics, seguin el tresat original.

Muralles, construïdes durant el segle XIV per ordre de Pere III el Cerimoniós.

Seguin muralles avall, ens hem trobat amb una sorpresa.

Llegiu be l'anunciat de la fotografia.
El conflicte bèl·lic féu que les Corts Generals de Catalunya de 1358-1359 fossin obertes a Barcelona, continuades a Vilafranca del Penedès i closes a Cervera. En aquesta darrera es pactà un important donatiu al rei per tal de finançar la guerra contra Castella i repel·lir les invasions castellanes al regne d'Aragó i al regne de València. Així mateix es pactà el 19 de novembre^[4] la designació de 12 diputats, 4 per cada braç, amb atribucions executives en matèria fiscal i els respectius oïdors de comptes, a fi de formar la Diputació del General del Principat de Catalunya com a representació dels tres braços que s'havien reunit en les Corts. Aquesta comissió però, esdevingué permanent a fi de recaptar el donatiu a Catalunya i gestionar el deute públic reial a llarg termini sense la intervenció ni del sobirà ni dels seus oficials reials. La comissió permanent, la Diputació del General de Catalunya, estava sota l'autoritat del diputat eclesiàstic, a qui es considerava el President de la Generalitat; el primer fou Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona.

Monument a la Generalitat.

Escala que puja desde el Monument de la Generalitat i don a l'entrada del Carreró de les Bruixes-

Aquelarre, se celebra el cap de setmana de l'últim dissabte d'agost des de 1978.^[7] Festa del foc, de bruixes, diables, correfocs, espectacles, música, màgia i esoterisme.

Diferents símbols que es veuen dintre el carrer de les Bruixes-

Entrada al casc antic.

La Paeria.
Tot i que sabem que ja el segle XIV existia un edifici amb funció de paeria, l'actual Ajuntament de Cervera és una construcció fonamentalment de l'època del barroc que absorbí, però, alguns elements anteriors, com són part de les porxades primitives, integrades a l'interior de l'edifici, i l'estructura de l'antiga taula de canvi, privilegi institucional que les autoritats cerverines van aconseguir l'any 1599 i que fou edificada cap a l'any 1603 sobre el fonaments d'una capella gòtica de la veïna església de Santa Maria. Sota la direcció de Francesc Puig, el 1679 s'inicia l'ambiciós projecte d'una nova seu per l'Ajuntament, construcció molt més àmplia que s'enllestí el 1688 i en què intervingué també el seu fill Francesc. El 1786, Jaume Padró va dissenyar-ne l'ampliació.^[2]

Davant mateix de l'edifici de la Paeria, hi hem vist un reguitzell de columnes enfilades a dreta i esquerra, que aguanten les fatxades que donant forma a la plaça.

Com es pot veure, a totes les finestres i balcons, amb la seva corresponent Estelada.

El Carrer Major és un dels carrers més importants de la ciutat de Cervera. Al llarg d'aquest carrer podem observar unes quantes façanes caracteritzades per obertures d'arc rebaixat, amb la clau central i petites finestres sota teulada. És una clara influència de l'arquitectura de la Universitat i de l'època d'esplendor que va viure la ciutat amb el seu establiment.

Carrer Major.

Que va de la plaça de la Paeria,

a la plaça de la Universitat.

Universitat, bastida entre el 1718 i el 1740, és d'estil neoclàssic amb ornaments barrocs a la façana exterior. Aquí hi va estudiar Narcís Monturiol, Joan Prim, Jaume Balmes i Milà i Fontanals. És l'únic edifici d'arquitectura civil del segle XVIII a Catalunya.