Setmana Cantant Tarragona 2017

Sortida a Tarragona en motiu de assistir als últims concerts de la Setmana Cantant, tal com diu el cartell de portada.

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona. Amb una població de 131.255 habitants (2015),^[1] és la ciutat més poblada de la comarca del Tarragonès, de la regió del Camp de Tarragona i és la setena ciutat més poblada del país.

Rambla Nova, en direcció al Mar.

Son les 12 del Matí i comencem la visita turística.
La Rambla Nova és una avinguda de 45 m d'amplada que travessa la ciutat moderna de Tarragona de sud-est a nord-oest (700 m de llargada). Presenta un ampli passeig central amb arbres i calçades laterals per als automòbils. Va de la plaça de la Imperial Tàrraco (a l'oest) al Balcó del Mediterrani (a l'est), un mirador sobre el mar on els tarragonins van "a tocar ferro". Rebé el nom per analogia amb la Rambla de Barcelona, ja que no és cap antiga riera: el punt més proper al mar, el balcó del Mediterrani, és el més alt del passeig (42 m sobre el nivell del mar), mentre que la plaça de la Imperial Tàrraco està a 24 m sobre el nivell del mar.
Es tracta de l’eix central de l’Eixample tarragoní. Pel que fa a les seves arquitectures, es tracta d’un eix privilegiat, ja que quasi totes elles són de gran qualitat i defineixen un moment i una època. Cal destacar també les escultures disposades a la zona central com ara el monument a Roger de Llúria, als Herois de 1811 (popularment estàtua dels despullats) i la Font del Centenari.^[1]

Baixant per la Rambla Nova,

Trobem el Teatre en el que, el Cor Amics de la Unió,

va interpretar un concert el dijous dia 20 de Juliol 2017.

Va ser tot un èxit.

Final de la Rambla Nova.

Maqueta de la Tarragona Romana.

Tàrraco romana

Després de la conquesta romana, Kesse fou engrandida i fortificada per Publi Corneli Escipió que la van convertir en base contra els cartaginesos. Se li donà el nom de Tàrraco (en llatí Tarraco) i va esdevenir més tard capital de la província Tarraconense. Fou colònia romana i cap de convent jurídic.

Tarraconensis

August hi va passar l'hivern durant la campanya de Cantàbria (27 aC), moment en què la ciutat es va engrandir i va rebre el títol de Colonia Urbs Triumphalis Tarraconensis.
Les restes de l'amfiteatre, el circ, les muralles i altres edificis romans es conserven encara, però molt material es va reutilitzar després per la construcció de la ciutat medieval.

Vistes que ens trobem anant en direcció del Casc Antic.

Comencen les restes de equipaments de la Tarragona Romana.

Amfiteatre de Tarragona.

Curiositats en els parques i jardins.

Torre del Pretori

També coneguda com el Palau d'August o Castell de Pilats, o també Castell del Rei. Aquesta edificació formava part del conjunt monumental de la Tàrraco romana que ocupava la part alta, i servia per connectar el Circ amb la Plaça de Representació o del Fòrum Provincial.      Ja en època medieval va ser reformada com a castell del Rei, fet que és l'origen del nomde la plaça.

El Museu Nacional d'Arqueologia. Construït durant la primera meitat del segle XIX, l'actual Museu Nacional Arqueològic de Tarragona és el més antic de Catalunya en la seva especialitat

Plaça del Fórum Romà.

Carrer Major.

Escales de accés a la Catedral.

 La Catedral, situada en el punt més alt de la ciutat, a uns 60 m sobre el nivell del mar. La catedral fou construïda sobre l'antic temple romà, aprofitant carreus romans i fins i tot algun sarcòfag, com el que es veu a la façana, a la dreta de la porta principal. Recents excavacions arqueològiques han deixat al descobert un pany de paret de 9 m d'alçada i uns 15 m de llarg a la paret exterior del Claustre (sota el Pla de Palau) que formava part del temple romà original. Aquesta excavació encara està en marxa amb l'objectiu de trobar el següent pany de paret sota del seminari de la ciutat.

Carrer de la Merceria.

Interior dels porxos del c/. de la Merceria.

La font que està a l'entrada del carrer Merceria venint de la Catedral.

                          Carrer dels Cavallers

Cases que ens trobem tot buscant

la plaça de l'Ajuntament.

              Una de les façanes de la plaça de l'Ajuntament.

                                Ajuntament de Tarragona.

                Entrada a les muralles de Tarragona.

  la torre de Minerva. Aquesta defensa es localitza en el punt més alt de la ciutat, orientada vers l'interior, però amb un clar domini visual de la mar i de l'accés republicà cap al campament romà, fossil·litzat "mutatis mutandi" en l'actual camí de la Cuixa. Es tracta d'una torre de planta gairebé quadrada, de l'anomenada "primera fase" de la muralla. Té uns 11 metres de costat, amb dues cares en origen lliures, al nord i a l'est, mentre que les altres dues serien obertes a sengles panys de muralla. Amb la construcció de la "segona fase", la cara est va quedar parcialment paredada en adossar-se-li el corresponent tram de la nova fortificació. Aquest fet va provocar que el relleu de Minerva fos cobert fins a l'any 1932, quan l'esllavissada del parament exterior del llenç el va tornar a deixar a la vista. Amb tot, Pons d'Icart havia pogut veure la part superior del relleu, ara desapareguda: «en el muro de la ciudad arriba, entre la puerta del Carro y el baluarte de sant Antón, en una grande piedra, ay también una estatua o figura con la ropa larga parece alguna diosa; tiene rostro tan gastado que no se puede conocer que diosa era». El basament de la torre estaria format per sis grans filades irregulars de megàlits, força llargs, i amb peces de menors dimensions, a la manera de falca per donar-los-hi estabilitat. La sisena filada seria molt més regular, amb la cara superior horitzontal, o regularitzada amb pedres menors, per tal de rebre el segon cos, de carreus. Del cos de carreus es poden estudiar les cares est i oest, mentre que la nord es presenta refeta. Es construeix com ja hem dit, a base de blocs tendents a la forma quadrada o lleugerament rectangular, amb una anatyrosis força regular i un bon acabat i es disposen en paraments lleugerament atalussats (un 2,5% apunta Hauschild). En força peces es pot veure els encaixos dels ferrei forfices utilitzats per a l'elevació mitjançant politges i tenalles

Les torres del Cabiscol o del Seminari és una altra de les torres de la primera fase de la muralla romana, de característiques constructives similars a la del Seminari: base megalítica amb farciment interior de capes de terra i reble, cos superior de carreus possiblement amb espitlleres que donen a una sala de tir interior, i terrassa com a coberta. Aquesta torre enllaça per l'est amb un pany de la "primera fase" que la uneix amb la de Minerva, mentre que per l'oest se li recolza un pany de la "segona fase" que va fins a la torre de l'Arquebisbe. En els dos costats es localitzen sengles portes per accedir a l'interior de la torre. El sondeig al peu de la porta est va permetre localitzar el parament interior de la muralla de la "primera fase", de quatre metres i mig d'ample per sis d'alt, tot ell de megàlits. També s'hi observen reformes i obertures d'època moderna i contemporània.

Hem vist diferents recons ben enjardinats, als peus d’edificis històrics de diferents èpoques.

Sortida de les muralles.

 Fotografia del Teatre Auditori del Camp de Mart.

Tirada des de les muralles.

Fotografia del Auditori.

tirada des de l'interior en direcció a les muralles.

  Corals infantils en ple procés de 

probes de so.

       Vista panoràmica que vam disfrutar durant els concerts des de dintre l'Auditori.

I Ara.-

Com tinc costum, un petit vídeo de resum, amb un popular tema, cantat per les diferentes formacions corals de l'Escola de Música, Amics de la Unió de Granollers.