Balaguer 2017

Plaça Mercadal de Balaguer.

Som a Balaguer. Com de costum anem seguin al Cor Amics de la

Unió de Granollers, i per més motiu, hi canta el nostre Net en Marc Codina.

El mateix temps tambe triem el lloc adient per poder fer turisme i

treure unes quantes fotografies.

Perquè Balaguer és una ciutat meravellosa i plena d’història.

La primera icona que es pot veure al arribar a Balaguer. 

L'Església de Santa Maria.
==================================

Església, Basílica del Sant Crist de Balaguer.

L'origen de la ciutat de Balaguer cal buscar-lo a inicis del segle VIII d.C. arran de l'arribada de les tropes àrabs i berbers que havien entrat a la península Ibèrica per l'estret de Gibraltar l'any 711. Possiblement instal·laren un campament militar a l'indret conegut actualment com el Pla d'Almatà de Balaguer.  La primera menció conservada que fa referència a Balaguer data de l'any 863-864

En el mateix lloc, el Pla d'Almatà es on está situada l'Església (Basílica) del Sant Crist, hi havia una Mezquita àrab, junt amb la fortalesa que dominava la part dreta del Riu Segre. 

.

Convent de Sant Domènec, situat a l'entrada de Balaguer a la dreta, just abans de creuar el Segre. 

Esta compost de les diferents dependències que l'hi corresponent a un convent.

Però el Claustre es extraordinari, i un verdader jardí. 

L'Església es meravellosa, sobre tot com a Auditori.

I també està integrada una Residencia per la gent gran.

Aquí vàrem poder gaudir del excel·lent concert que ens van oferir dintre del programa, Juliol de Música i Poesia, les corals.- Amics de la Unió de Granollers i El Cor Jove del Orfeó Balaguerí. 

  

Conquesta feudal: Balaguer.

Els successius atacs dels sarraïns de Lleida van alentir la repoblació amb cristians de la zona, començada per Guerau II de Cabrera el 13 d'abril de 1106 amb la subinfeudació a Arnau I d'Anglesola els seus drets sobre la Suda i el quart de ciutat que tenia. Un altre exemple el trobem al febrer de 1113, amb la concessió d'alguns drets al bisbe d'Urgell i al cavaller Bernat Eixard.
Les primeres repoblacions serioses, però, es produeixen els anys 1118 (aquesta carta donava en propietat les terres dels dos marges del riu als que hi habitessin, com els Guadall, Guirt, Bernat, Fortés, Isarn, Mir, Arnau i fins a vint-i-set famílies) i 1174, fetes amb gents de les valls d'Àger i de Meià, seguides per altres procedents de la Ribagorça, la Gascunya i el Llenguadoc. En una ampliació de drets posterior els balaguerins van quedar exempts de passar mai per les ordalies del ferro al roig i l'aigua calenta i freda, els lliurava dels mals usos i permetia el mercat del dissabte i la fira de Sant Bartomeu.
Durant la guerra que enfrontà la noblesa contra Jaume el Conqueridor i el seu fill Pere II la ciutat fou una plaça important del bàndol revoltat, fins al setge i conquesta de 1228, narrada a la Crònica de Bernat Desclot. Per retenir el comtat, Ermengol X es féu vassall del rei, i per herències les seves terres acabaren en mans del futur Alfons III el Benigne, més tard tornaren a mans dels comtes d'Urgell.

La ciutat es va incorporar al patrimoni reial de Ferran d'Antequera dels nous reis Trastàmara després del setge de la ciutat que va tenir lloc durant la Revolta del comte d'Urgell com a conseqüència de la decisió del Compromís de Casp. El nou rei deixà en testament la ciutat al rei Joan II de Navarra, que en prengué possessió l'any 1418.
En la Guerra civil catalana contra Joan II (1462) el rei muntà la seva base d'operacions a la vila, fins a la caiguda de Lleida el 1464. En morir aquest, la senyoria de la ciutat passà al seu fill Ferran el Catòlic, per quedar-se definitivament incorporada a la corona.

Dinastia dels Àustria

Durant aquesta època la vila tenia relacions fluides amb les poblacions veïnes. Carles V li concedí la fira de Sant Pere, i a petició dels paers li concedí el privilegi de no poder ser mai més separada de la corona. Durant tot el segle XVI la pesta primer i més tard el bandolerisme van ser grans problemes per la ciutat. Alguns bandolers famosos eren de la Noguera, com el Batlle d'Alòs de Balaguer, Arnau Escuder, que el 1589 arribà a assetjar al castell de Cubells molts nobles de la comarca.

Balaguer.

Podríem dir que és la ciutat de Catalunya amb més nombre de carrers Porxats.

Plaça del Mercadal

Diuen la major plaça tota porxada de Catalunya, (amb el permís de la de Vic)

Una de les entrades a les muralles des de la Plaça Mercadal,

El Castell Formós, o castell de Balaguer. 

Fou un castell andalusí  i, després, palau dels comtes d'Urgell a la ciutat de Balaguer.

L'origen del castell es remunta al moment en què els musulmans de la Frontera Superior,(Pla d'Almatà) a més de sostenir les pròpies, contínues lluites entre les diferents nissagues musulmanes, s'havien de protegir dels atacs dels comtes catalans i decidiren fortificar les ciutats de  «Balagui» (Balaguer) i d'altres  com Lleida.

«

En aquest any 284 de l'hègira (897-898) va atacar el senyor de la Frontera Superior Lubb Ahmad al-Qasi el castell d'Aura, seu de l'usurpador franc. Lubb va prendre el castell, el cremà i va ocasionar danys a l'enemic. En trobar-se amb el  (comte) d'aquesta regió Guifré el Pilós, pare de Sunyer, l'obligà a fugir, dispersà les tropes i aquest dia en lluita, l'hi va donar un cop de llança del que va morir dies després. El fill Sunyer --al qui maleeixi-- va heretar la dignitat del seu pare. En aquest any, en el mes del Ramadà (octubre de 897) va començar la construcció del castell («hisn») de Balaguer («Balaqí»). .. El pla d'Almatá (Restes dels primer murs del any 898. En el pas dels anys, la ciutat va patir moltes grans guerres. En cada una es construïen muralles noves per defensar el nucli de cases que ocupaven en l'època que eren atacats.    I Les grans guerres. Durant la Guerra dels Segadors, els francesos ocuparen la ciutat (1642) per considerar-la plena d'enemics. Quan es rendí dos anys més tard a l'exèrcit castellà passa a ser atacada des d'Aragó diverses vegades pels francesos, fins a reconquerir-la. La conquesta definitiva fou el 1652 Balaguer tenia 800 habitants.  . En la Guerra de Successió la ciutat acceptà el govern de Carles III el 1706, però va haver de capitular l'any 1711 després de la Batalla d'Almenar. Pel decret de Nova Planta fou castigada passant de cap de vegueria a alcaldia major del corregiment de Lleida. Balaguer tenia 1720 habitants.  En el temps de la invasió napoleònica un Balaguer desert fou ocupat per mariscal Louis Gabriel Suchet el 4 d'abril de 1810, que també conquerí Lleida el 10 de maig. Molts veïns de la comarca es veieren obligats a aixecar de nou les muralles de la vila, que resistirà fins al 1814. Balaguer tenia 4.000 habitants. A la Primera Guerra Carlina (1833-40) Balaguer tornarà a ser fortificada, però el 1894 les muralles i dos portals són enderrocats. Balaguer tenia 4.500 habitants. Durant la Guerra Civil espanyola tingué lloc la Batalla de Balaguer, del 22 al 28 de maig de 1938, en forma d'un contraatac de la República per eliminar un cap de pont franquista. Dos cops van atacar, amb èxit la segona. Balaguer tenis 6000 habitants. Vista des d'El cim de les Muralles   Els orígens de l'església de Santa Maria poden situar-se el 1189, quan Ermengol VIII signà un document que atorgava uns terrenys per a la construcció d'una nova església al costat de la de Sant Miquel, avui inesxistent. Però com que aquesta encara s'utilitzava, com també la parròquia de Sant Salvador, les obres de Santa Maria no començaren fins al 1351, gràcies a un donatiu de 30.000 sous barcelonesos del rei Pere el Cerimoniós.[2] Se'n desconeix el procés constructiu, però hi ha notícies que el 1392 ja s'hi instal·laren les dues primeres campanes, fet que indica que el campanar devia estar acabat. També es té notícia d'una reunió celebrada allí, presidida pel comte Jaume II d'Aragó, el 1413, per decidir les mesures a adoptar a causa del setge de Balaguer per Ferran d'Antequera, la qual cosa pressuposa l'existència d'una nau ja coberta. A mitjan segle XVI es va donar la darrera empenta per acabar les obres, després de més d'un segle de paralització. Finalment, el 24 de febrer de 1558 va ser consagrada i dedicada a Santa Maria. El 1575 va passar a ser la parròquia de Balaguer. Després de la desamortització, fou convertida en caserna i presó (1836). El culte hi fou restaurat el 1881, però el 1923 tornà a utilitzar- se com a presó, igual que durant el període 1936-39. ============================= Escola de música de Balaguer - davant del Riu Segre. =================================================

El Sant Crist de Balaguer és un santuari i basílica de Balaguer al Pla d'Almatà. L'església es va construir al segle XVII al mateix lloc on hi havia hagut una església romànica, i encara abans una mesquita. L'edifici és bé d'interés cultural,^[1] i compta amb una façana moderna (segle XX) d'estil neoclassitzant, sota la direcció de l'arquitecte Bernat Pejoan.
El santuari està dedicat a la imatge del Sant Crist, la seva advocació principal, patró de Balaguer i de les Terres d'Urgell, tot i que irradia la seva influència més enllà de les Comarques de Ponent i del Pirineu a d'altres terres de Catalunya i de l'Aragó. Al Santuari també s'hi venera la imatge gòtica de Santa Maria d'Almatà, una talla que era invocada pels Comtes d'Urgell durant la reconquesta. La festivitat del Sant Crist se celebra el dia 9 de novembre.

Per pujar a dalt la Basílica del Sant Crist, tenim de fer el via Crucis.

Un camí mol ben enjardinat, i cada 20 metres,

 les corresponents capelles del pasos fin arribar al Pla d'Almatà.
On ara hi ha el Sant Crist de Balaguer.

Fotografies tirades des d'El Camp del Pla D'Almatà.

Lloc on es trova El Sant Crist, i va començar l'Historia de Balaguer.

Any 897 (350 h.)  any 2016 (16.500 h.)

Tot seguit com de costum, un vídeo de resum amb fotografies i música de fons,
interpretat per el cor Jove de L'Orfeó Balaguerí.