Suria Casc Antic.


Visita al casc antic del Poble de Súria. Molt interessant i ben restaurat.
Aquesta fotografia l'he baixada d'Internet, totes les altres son meves (amb tota la bona intenció)

El poble de Súria.-
Se situa a uns 15 km de Manresa, capital de la comarca, a la vall del Cardener, que travessa la població deixant a una banda el popular barri de Salipota i a l'altra la part més antiga del poble sota el promontori on es localitza el Poble Vell, edificat al voltant del castell en un espai estret i emmurallat, conserva tota la seva fisonomia medieval de carrers estrets, arcades i porxos.

Les mines de potassa de Súria, situades a 600 m per sota de la superfície, són el punt artificial més baix de Catalunya.[2]
La superfície del municipi és de 23,54 quilòmetres quadrats. La seva altitud és de 281 metres sobre el nivell del mar. Súria limita amb els termes de Navàs, Castellnou de Bages, Callús i Sant Mateu de Bages.
La millora de la carretera de l’eix del Cardener en les darreres dècades han fet de Súria un municipi ben comunicat, a 13 quilòmetres de l’eix transversal per l’enllaç de Sant Joan de Vilatorrada i a 15 quilòmetres de l’eix del Llobregat per Balsareny. Súria es troba a 9 quilòmetres de Castelladral (Navàs), des d’on es pot contemplar una àmplia perspectiva de la Catalunya central.

Població .- 5.873 el 2016.














L'església del Roser, al mateix costat del castell de Súria, és d'origen romànic. L'element més representatiu d'aquesta època que s'ha conservat és l'absis semicircular i part de la torre del campanar. L'església fou transformada en el segle XIX, fins aleshores havia conservat gairebé intacta l'aparença romànica. El rector Jaume Soler, el 1862, n'impulsà l'engrandiment. L'església passa de tenir una nau a tenir-ne tres. Es tapà la porta d'accés al castell i se n'obrí una de nova a la banda esquerra. La façana presenta uns esgrafiats recuperats gràcies a una restauració feta als anys vuitanta.[1]



L'interior L'església actual es va construir el 1868 sobre una església romànica del segle XI.









De camí al Castell.






El castell de Súria té la forma d'un gran casalici. D'època romànica, però només en queda la torre, reclosa dins els paraments més moderns, per la qual cosa només és visible des de l'interior de la fortalesa. La torre té forma de prisma, es divideix en dues estances separades per una volta de pedra, feta amb lloses disposades a plec de llibre. La porta s'obre a la banda de llevant, el segon pis devia estar separat per un empostissat. La torre és coberta per un terrat.[1]
L'aparell és fet amb blocs de pedra, de formes allargassades, escantonats amb martell i disposats en filades horitzontals. L'interior conserva vestigis de les tres plantes de l'edifici i s'intueixen algunes de les dependències existents per les restes de delimitacions i murs que hi trobem. L'accés al castell es fa per una porta allindada situada en un angle de l'edifici. A la part superior hi ha vestigis dels merlets que el coronaven.[1]
 Les obres de restauració del castell, acabades a l'agost del 1983 van ser molt encertades. Les parets enderrocades es van refer amb un aparell diferent per tal d'evitar confusions.






Per una baixada molt pronunciada, tornem a visitar els carrers i places repartides per els Portals.















Caramelles any 2019

Caramelles 2019











Vídeo de resum en record del Poble Vell de Súria.


Comentaris

  1. Gràcies, Jaume. Tan a prop que tenim Súria i mai hem fet una visita al poble. És curiós que alguns carrers i placetes tenen una semblança amb Santpedor (i no diguem els portals!)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada