Talamanca

El passat Dissabte 19 d'Agost 2017, vaig acostar-me a Talamanca per tirar unes quantes fotografies.

I així poder fer un estudi de l'historia que envolta aquest poble, mes que tot, en referencia als fets de l'any 1714.

Talamanca és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages. Poble antic, amb carrers estrets i en pendent, i cases velles ben restaurades. Situat dalt d'un turó a 552 m d'altitud i al bell mig de la serra del Rossinyol a la carretera BV-1221 de Terrassa a Navarcles.

Fotografia baixada d'internet.

Com podreu veure els textos son baixats de Viquipèdia, d'aquesta forma podem obrir des d'aquí els enllaços que puguin interesar.

Historia.

Tot i que s'han trobat restes d'un jaciment ibèric, la primera notícia documentada és de l'any 960, quan el comte Sala, fundador del monestir de Sant Benet de Bages, féu donació d'unes terres, cases i terrenys en el terme del castell de Talamanca. Amb les invasions sarraïnes (711-715), el Bages s'havia despoblat quasi totalment, i no fou fins a les repoblacions fetes pels comtes Borrell d'Osona (799-820) i Guifré el Pelós (878-897) que camperols provinents del nord s'instal·laren al voltant de castells i esglésies buscant la doble protecció militar i espiritual.
Aquesta devia ser també la funció del castell de Talamanca i de l'església de Santa Maria de Talamanca, que és esmentada ja el 1038. Entre l'església i el castell s'edificaren cases que passarien a formar el poble de Talamanca.
A finals del segle XII el domini feudal del castell de Talamanca passà a mans dels Talamanca, nissaga que va lligada a la història del poble durant tota l'edat mitjana i que s'inicià amb Bernat de Talamanca i la seva muller Dolça (1186-1209). Els Talamanca foren amos i senyors de tot el terme. Compraren, vengueren, atorgaren masos i alous com a senyors, no només de la terra sinó també dels homes, que eren venuts tots en un mateix lot.
Més tard, els Talamanca començaren a establir relacions amb la petita noblesa bagenca i les castlanies dels voltants, i així s'emparentaren amb els Santa Coloma o els Llavinera. Un exemple del prototipus de senyor i cavaller feudal fou Berenguer de Talamanca. Aquest concedí honors, féu donacions i participà en actes de violència contra Guillem de Calders, en els quals fins i tot hagué d'intervenir el rei Jaume el Just. El 1325 la seva muller Blanca li erigí un sarcòfag que encara ara podem admirar en l'interior de l'església de Santa Maria. El mausoleu té un cavaller jacent, vestit de cota de malla amb un gos als peus i una inscripció funerària entre sis escuts del llinatge, amb heràldica de losanges d'argent i sinople. En aquells anys, la família Calders entrà en crisi i el 1336 es vengué el castell de Calders a la família Talamanca.
A partir de mitjan segle XIV, amb la gran crisi del feudalisme, començà la decadència dels Talamanca, coincidint amb els estralls que causà la pesta negra i els mals usos al camp. Els Talamanca s'entroncaren llavors amb altres famílies, com els Planella (1675), els Eimeric o Aymerich i, finalment, al segle XVIII, el castell passà a mans dels marquesos de Castellbell.
A l'àrea del municipi compresa entre el poble i el serrat de Mussarra tingué lloc, entre els dies 13 i 14 d'agost de 1714, la batalla de Talamanca, entre els austriacistes, a les ordres del marquès del Poal, i els borbònics, dirigits pel Conde de Montemar. Aquest episodi de la Guerra de Successió fou l'últim èxit dels austriacistes a Catalunya, abans de les capitulacions finals de Barcelona i Cardona durant el mes de setembre següent.

Demografia. l'any 2014, (141 habitants)

Fotografia baixada d'internet.

Santa Maria de Talamanca és una església romànica del municipi de Talamanca (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Història

L'edifici actual és de finals del segle XII i fou consagrat cap al 1183, perquè en aquest any es documenta una donació de cent sous per la dedicació del temple. Amb anterioritat hi havia una construcció més antiga, esmentada ja al segle XI, però que fou substituïda per l'actual, de finals del segle XII.^[1]
Al segle XVIII es feren ampliacions, de forma que l'església passà a tenir una nau a tenir-ne tres, tot i que les laterals són més curtes. S'afegiren aleshores les capelles del Roser, Sant Joan i Sant Isidre.^[1]
Pel que fa a la portalada, la comparació del capitell de l'esquerra amb alguns dels del claustre de l'Estany permeten confirmar la datació dins l'últim quart del segle XII que pot coincidir perfectament amb la de 1183, any de la consagració del temple.^[1]
En Berenguer de Talamanca pertanyia a la família dels Cavallers de Talamanca documentats des del s. XII. Morí el 1325 i la seva dona Blanca li féu construir una tomba a l'interior de l'església.^[1]

Fotografia baixada d'internet.

De l'antic castell de Talamanca en resten sols un tros de torre molt restaurada i modificada i algunes restes de murs arrapats al penyal on s'alça la torre. Aquesta presenta una forma circular coronada amb merlets que respon a l'estructura antiga.^[1]
Sota la torre i el penyal s'aixeca un edifici conegut amb el nom del castell, fortament emmurallat. L'edifici del castell va ser construït pels marquesos de Castellbell al segle XVIII. Per alçar-lo s'aprofitaren materials dels murs i finestres que restaven de l'antic castell, que havia quedat destruït a la Guerra de Successió.^[1]

Entrada al Castell des de Ponent

Del castell de Talamanca en tenim notícies ja l'any 967 quan el comte Sala, fundador del Monestir de Sant Benet de Bages va donar terres i edificacions al terme Castell Talamanca. En el testament sacramental de Ramon Folc, vescompte de Cardona, apareix l'any 1086, el castell de Talamanca com a propietat familiar, que Folc va deixar els a Ermessenda de Carcasona i al seu germà el vescomte Folc II. Formava part de la xarxa de castells adreçats a la defensa dels colons que repoblaren les terres conquerides als sarraïns.^[

Al segle XII, l'amenaça sarraïna s'esvaí però el procés de feudalització ocasionà disputes entre castlans pel control del castell, succeint-se diverses sagues: els Cardona, els Talamanca, els Castellbell. Ens consta en diversos documents l'existència de la família Talamanca, castlana del territori. Sembla que un tal Guillem de Talamanca es casà amb Dolça de Santa Coloma, inserint-se així aquest darrer cognom. El 1288, Berenguer de Talamanca era senyor del castell.^[1] De l'època dels Talamanca com amos del castell només se’n conserva la torre rodona amb merlets restaurada i modificada i restes de muralla que envolten l'edifici principal restaurat després de ser destruït el segle XVIII, al llarg de les represàlies de Felip V contra els que participaren en la Guerra de Successió a Catalunya.^[3]
En els fogatges que van de 1365 a 1370 hi apareix el "Castell de Talamancha, d'en Ramon de Talamanca, XXX focs". En aquesta època entrà en el seu patrimoni el castell i la baronia de Calders.^[4] El 1406 Andrea de Talamanca es casà amb Joan Aymerich. En el mateix segle s'introdueix també per casament el cognom de Planella. El 1668 Maria Francesca es casà amb Joan d'Amat i Despalau, senyor de Castellbell, del matrimoni nasqué el fill que esdevingué el primer marquès de Castellbell

Entrada mirant a Llevant. (foto baixada d'internet)

El Castell de Talamanca va ser protagonista d’un dels episodis rellevant de la Guerra de Successió a Catalunya. El 1714 les tropes austriacistes de l'exèrcit català de l'interior, capitanejades pel Marquès de Poal feren servir en diverses avinenteses el castell com a base d'operacions. El 13 d'agost de 1714 un gran exèrcit borbònic d'aproximadament 3500 efectius, i sota les ordres del mariscal de camp comte de Montemar, van arribar als peus del Castell de Talamanca lloc en el qual s'hi trobava Antoni Desvalls i de Vergós, marquès de Poal, i el seu exèrcit.
La casa Mussarra va ser el lloc escollit per a instal·lar el campament dels borbònics. L'exèrcit borbònic que encapçalava el mariscal de camp José Carrillo de Albornoz y Montiel, comte de Montemar va dirigir-se direcció a la riera de Talamanca lloc en el qual es va lliurar una dura batalla entre l'exèrcit català i borbònic a la riera de Talamanca. D'aquesta batalla en van resultar vencedor l'exèrcit català. Seguidament, els catalans van perseguir la tropa borbònica en retirada la qual fugia en direcció Sant Llorenç Savall. La retirada no va ser fàcil, ja que l'exèrcit borbònic va ser atacat pels les tropes espanyoles van ser atacades i tirotejades pels fusellers de muntanya de Poal.
Les tropes borbòniques van arribar a Sabadell i van tenir aproximadament 650 baixes, entre morts i ferits, enfront de les 10 baixes dels catalans.^[5] La batalla de Talamanca va ser la darrera guanyada per l'exèrcit català enfront l'exèrcit borbònic.^[6] Talamanca, era una zona estratègica per la seva localització, es trobava en una zona enlairada i les seves vistes eren molt favorables per copsar els enemics. A més a més, era una zona ben comunicada amb altres poblacions. L'exèrcit del marquès de Poal tenia la seva base a Cardona. El marquès comptava amb 2.500 combatents, mentre que els seus enemics sobrepassaven els 3.500. A conseqüència de l’aferrissada i salvatge lluita van deixar 680 baixes, entre ferits i morts. L’exèrcit borbònic no oblidaria fàcilment la derrota de Talamanca.
El castell fou desmantellat gairebé del tot, en compliment de les ordres d'enderrocament contra tots els castells i cases fortes catalanes dictades per Felip V com a represàlia per la Guerra de Successió. Fou reconstruït en part al segle XVIII, encara que les seves pedres serviren per edificar el casal conegut com El castell o El castell del Marquès (per al·lusió a la família marquesal dels Castellbell), i serví de masoveria per al conreu de les terres del castell.^[5]

Mirador de la batalla

El mirador de Talamanca, situat als peus del castell, hi ha una visió panoràmica completa dels terrenys on es va produir la batalla pròxim a la riera de Talamanca. Les vistes són magnífiques i permeten distingir perfectament les zones que ocupaven cada un dels exèrcits, a banda i banda de la riera de Talamanca. Més enllà, estenent-se fins a dos quilòmetres en una franja de terreny muntanyós, hi ha l’espai on tingueren lloc la majoria dels combats i on es troba la casa de Mussarra, lloc en el qual es van instal·lar les tropes borbòniques. Al mirador mateix hi ha un monument en memòria a l’exèrcit català que lluità en la batalla de Talamanca i panells informatius amb informació sobre la fets.^[2