CARDONA.

CARDONA.

Dia 12/07/2018

Visita turística i fotogràfica.

Castell de Cardona

Localització

^{41° 54′ 51″ N, 1° 40′ 52″ E}

Wikimedia | © OpenStreetMap

Estat

Autonomia

Vegueria

Comarca

Entitats de població

Població

Total

4.728 (2017)

• Densitat

70,88 hab/km²

Gentilici

Cardoní, cardonina

Malnom

Cagasals ^[1]

Geografia

Superfície

66,7 km²

Banyat per

Aigua d'Ora, Torrent de Malamata i Cardener

Altitud

507 m

Limita amb

[mostra]

Organització i govern

• Alcalde

Ferran Estruch i Torrents

Indicatius

Codi postal

08261

Fus horari

UTC+01:00

Codi de municipi INE

08047

Codi IDESCAT

080478

Altres dades

Web

Cardona - Lloc web oficial

Encara que Cardona existia ja molt abans, com en testimonien les restes iberes que s'ha trobat, sempre vinculades a la riquesa de la Vall Salina, Cardona té una data de naixement documentada: el 23 d'abril de l'any 986, dia en què el comte Borrell II atorgà la Carta de Poblament,^[2] que actualment es conserva a l'arxiu històric de la vila. Cardona, comença veritablement en l'etapa medieval, a partir del 798 fins al segle XVI, la vila va ser un dels indrets clau en el desenvolupament històric i social de Catalunya. Molts factors –com la situació del turó del castell, la muntanya salina i la via estratègica on confluïen nombrosos camins– van atorgar a la vila aquesta cabdal importància a la història de Catalunya.

Així mateix, amb l'arribada de la família vescomtal d'Osona (els posteriorment futurs vescomtes de Cardona) al castell a fi del segle X, la població va prendre importància política. Aquesta família fou enormement important durant les següents generacions fins que al segle XV va ser la més decisiva després de la família reial, tenint permís per batre la seva pròpia moneda cardonina. Els seus dominis abastaven tot Catalunya, amb 30 viles, 25 castells, 272 llocs i 4 ports de marítims.^[3] Tenien doncs jurisdicció sobre un territori equivalent al 6% de Catalunya. Van ser els impulsors de la vida del castell i el cens demogràfic va créixer espectacularment.

Els nobles van arribar de mica en mica a la vila, així com els mercaders, drapers i artesans. Aquests temps d'esplendor van durar fins al segle XVI, quan la família Cardona van marxar per instal·lar-se a Barcelona i Arbeca (l'actual duquessa de Cardona viu a Sevilla). El castell de Cardona fou el darrer reducte de la resistència contra l'ocupació de Catalunya (veure setge de Cardona) per part de les tropes de Felip V de Castella el 1714,^[3] amb els reforços de 90 homes del Regiment de la Ciutat de Barcelona.^[4]

El castell es va transformar en una caserna militar i la vila va restar una simple zona artesana i agropecuària, que acompanyava l'explotació salinera.

Durant la Guerra del Francès, Cardona va patir la Batalla de Sant Quintí, en la que els cardonins van aconseguir defensar el castell i la vila de Cardona contra l'atac francès.

Durant els segles XIX i XX va tornar a començar l'activitat social i econòmica de la vila, amb l'arribada d'indústries, especialment tèxtils, i l'explotació de les mines de potassa des de l'any 1929 fins a l'any 1991.

Actualment, Cardona presumeix de ser un dels indrets més atractius, gràcies als nombrosos visitants que s'hi apropen per visitar els seus indrets únics.

Vista del Castell des de la cruïlla del carrer Nou i c/. dels Escasany.

Entrem al casc antic.

c/. dels Escasany.

==============================

Tot seguit, el CASTELL

El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages). És considerat com una de les fortaleses medievals més important de Catalunya.^[1] Està situat dalt d'un turó que domina la vall salina i la del Cardener.^[2] Dins del conjunt destaquen la torre de la Minyona (del segle XI), de 15 metres d'alçada i més de 10 metres de diàmetre, i l'església romànica de Sant Vicenç. És gestionat per l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural i l'hotel que hi ha al seu interior per Paradores de Turismo.