Història[modifica] de PERAFITA
El topònim "Perafita" prové del llatí "petra ficta", que etimològicament vol dir "pedra-fita", és a dir, pedra col·locada en un indret per indicar la terminació d'una propietat o territori. El nom del poble, doncs, fa pensar en l'antiga existència d'algun megàlit o pedra dreta erigida o aprofitada per delimitar les propietats.
Malauradament, el lloc de Perafita és dels menys documentats del Lluçanès pel que fa a l'època immediatament posterior a la repoblació. Les primeres notícies són de l'any 909, quan surt esmentat el poble com a límit de la parròquia d'Olost, però l'església de Sant Pere no és esmentada fins al final del segle XI. Cap a l'any 1300, la població es va anar aglutinant al voltant d'aquesta església romànica. Perafita cresqué notablement en el transcurs del temps i es convertí de gran vigria comercial i artesanal. A la segona meitat del segle xvi, per exemple, hi havia, segurament entre d'altres aquests serveis i professions: hostaler, paraire, sabater, picapedrer, fuster, teixidor, barreter, sastre, mestre de cases, moliner... De totes aquestes professions, la de paraire era la més important: constituïa la base de la producció, sense comptar, és clar, la pagesia, que aquí com a tota la comarca, era veritable puntal econòmic de l'època.
Contribuí també a aquest augment de la població la immigració de gascons i llenguadocians que es produí durant els segles XV i XVI. El 1686 Perafita tenia 70 cases juntes i 16 pagesies habitades, però en arribar el segle XVII, durant els fets de la Guerra de Successió fou incendiada en l'operació de repressió realitzada pel filipista Comte de Montemar.[1] La població, però es va refer aviat i el 1787 ja tenia 439 habitants; el punt culminant es va assolir el 1860 amb 746 habitants.
Avui dia Perafita és un poble que manté un cens de disminució atenuada (350 habitants), però que es manté viu amb el continu arranjament del seu patrimoni, pavimentació i arranjament de carrers, reformes a les cases antigues, i noves obres d'habitatges com a segones residències.
Cal Franquesa, Obrador i Venda de tota clase de coques.
CAL PENSIRÓ
curiositat (Caixeta de la Sagrada Familia)
en l'escala que porta al majador.
Tot seguit la façana del cal Pensiró.
Després de dinar, sortim de Perafita i anem a Prats de Lluçanès
a 8 kilòmetres de distancia.
Sóm a Prats.
més que tot ens interessa visitar el Santuari de Lurdes.
Fotografies panoràmiques aprofitant que som al Dalt.
En la próxima visita, seguirem.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada