 La Pobla de Lillet | |||
|---|---|---|---|
  | |||
Situació[modifica]És situada a la Vall de Lillet, en plena vessant pirinenca, a 10 km de les fonts del Llobregat. Està situat a 843 metres d'altitud. De Castellar de n'Hug la separen el puig de Sant Eloi i les carenes de Comes. Més enllà, les serres del Cadí i el Moixeró. A l'oest confronta amb Sant Julià de Cerdanyola i Guardiola de Berguedà i les cingleres del Banyador de Cerdanyola. Al sud hi té el Catllaràs i la Serra de Falgars. I a l'est la serralada de Moreu, amb les roques del Bruc, la muntanya de Meranges i els Rasos de Tubau. | |||
Descripció[modifica]
Jardí construït al volt d'una font, el riu Llobregat i una fàbrica, i promogut per l'amo d'aquesta, el senyor Artigas. El jardí té com a bases fonamental els dos penya segats a banda a banda del riu que van quedar units per dos ponts: un en forma d'arc coix i porta a un pavelló i l'altre amb coberta de pèrgola feta amb formigó recobert amb pedra.[3]
Es va començar a construir per la gruta que hi ha al costat de la font de la Magnèsia, que dóna nom al jardí i té forma allargada, seguint el congost de vora el riu. Al costat, el pont d'arc coix té uns graons que porten a la glorieta que té una coberta cònica recoberta de pedruscall. Al llarg del recorregut hi ha representats una sèrie d'animals: un lleó i un bou en dues fonts i una àguila al començament de l'escala; aquests animals, juntament amb un àngel que actualment no existeix, possiblement podrien fer referència als quatre evangelistes.[3]
Durant tot el recorregut hi ha nombroses baranes i parterres, fonts, ponts, cascades, places, miradors, bancs, escultures (com les figures d'un home i una dona portant un cistell al cap),... Principalment, l'obra és feta de pedra i morter, poc o molt armat.[3] Per fer el jardí es va aprofitar la vegetació natural de la zona (avets, pi roig, faig, boixedes,...) i es van incorporar altres arbres com la pollancre.[3]
Història[modifica]
B2.jpg)
L'any 1905 Gaudí viatjà a la Pobla de Lillet per a construir el xalet de Catllaràs, refugi de muntanya per als enginyers de les mines de carbó que proveïen la fàbrica de Ciment Asland, a la localitat veïna de Castellar de n'Hug, propietat d'Eusebi Güell i Bacigalupi, ric industrial que fou el principal mecenes de Gaudí. Durant la seva estança de dos dies a la localitat, Gaudí s'allotjà a casa de l'industrial tèxtil Joan Artigas i Alart, situada al costat de la factoria tèxtil, a la vora del riu Llobregat. Artigas tenia un terreny, prop de la casa i el riu, a la denominada Font de la Magnèsia. Artigas aprofità per demanar a Gaudí que li donés idees per enjardinar aquest terreny, i Gaudí, en agraïment per l'hospitalitat del senyor Artigas, li va fer uns croquis, conservats fins a l'incendi de la fàbrica el 1939, per crear un jardí naturalista, amb pedres, aigua i vegetació.[1][4][3]
Gaudí realitzà un projecte semblant -encara que de menor escala- al del Parc Güell que aleshores construïa al barri de Gràcia de Barcelona. Àdhuc envià a la Pobla de Lillet alguns dels paletes que havien treballat al Parc Güell,[5] pel que les similituds estilístiques i estructurals entre ambdues obres són evidents. Els paletes constructors van començar per la cova o gruta, que està feta amb un arc catenari, habitual de Gaudí. Tot es va fer amb materials de la zona, pedra tosca de la zona que s'assembla molt a la utilitzada en el Parc Güell.[6] De la mateixa manera que al Parc Güell, Gaudí dissenyà uns jardins plenament integrats a la naturalesa, amb un conjunt de construccions de línies orgàniques que s'integren perfectament a l'entorn natural. Fins i tot es construí una gruta artificial, detall molt particular de Gaudí, que ja n'havia dissenyat una a la Cascada del Parc de la Ciutadella.[7][3]
Gaudí dissenyà un jardí pensat per al passeig, amb un recorregut establert en el que destaquen diversos llocs d'interès: la Glorieta, situada al lloc més alt i que exerceix de mirador; la Cova, lloc original de la Font de la Magnèsia, on Gaudí utilitzà arcs catenaris, un dels seus més habituals elements constructius; la Cascada, font d'aigua feta amb pedres col·locades en forma del típic "trencadís" gaudinià, i una decoració de motius vegetals feta amb ferro revestit de ciment; i el berenador, al costat del pont dels Arcs (dos dels quals tenen forma humana, una masculina i altra femenina). Destaquen tanmateix les figures en forma de serps enroscades situades al camí de la Glorieta, fetes de conglomerat.
Com a tantes altres de les seves obres, Gaudí afegí als Jardins Artigas uns símbols cristians; en aquest cas es tracta dels símbols dels quatre evangelistes (tetramorf) repartits al llarg del parc: a la Cascada, l'àngel de Sant Mateu (actualment desaparegut); al Pont d'Arc Coix (que creua el riu Llobregat), l'àguila de Sant Joan; a la Pèrgola, el lleó de Sant Marc; i a la Font del Bou (a la que dóna nom) el bou de Sant Lluc. Aquestes quatre imatges estan situades en forma que reprodueix una creu.[8]
En la dècada de 1950, la família Artigas es va traslladar a Barcelona i el jardí va quedar abandonat i passà desapercebut als investigadors gaudinians,[1] fins a l'any 1971, quan es publicà un article que en confirmava l'autoria de Gaudí. Els treballs d'investigació van anar a càrrec de la Càtedra Gaudí, l'Escola Superior d'Arquitectura i la UPC.[1] El 1992 van ser restaurats sota la supervisió de la Càtedra Gaudí.[3] Les actuals escultures són obra de Ramon Millet i Domènech.[9] Actualment els Jardins de Can Artigas són de propietat municipal i estan oberts al públic. Són accessibles mitjançant una estació del Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat.
Castellar de n'Hug
| Castellar de n'Hug | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
 | |||||
| | |||||
.svg)
Castellar de n'Hug és un municipi de la comarca del Berguedà, al límit amb el Ripollès. Hi neix el riu Llobregat.
Escrit tradicionalment Castellar de Nuch, la seva etimologia és discutida. Mentre que castellar és la demarcació d'un castell termenat, la segona part s'ha considerat com el nom propi de persona Hug o Uc.[1] Però també podria provenir de nuce («nuc», en català), indicant l'origen d'un corrent d'aigua, en aquest cas en referència a les fonts del Llobregat.[2]
Llocs d'interès[modifica]
- Fonts del Llobregat. Es tracta de surgències d'aigua subterrània, alimentades per les aigües de les neus i de la pluja.[3]
- Església de Santa Maria de Castellar de n'Hug. És una església romànica que conserva el característic campanar, una torre de quatre pisos amb finestres d'arc de mig punt i la porta del segle XII amb ferramenta romànica. Va ser transformada a l'època neoclàssica.[4]
- Església de Sant Vicenç de Rus. És un edifici romànic del segle XI, consagrat el 1106. Consta d'una sola nau, volta de canó i absis semicircular que per fora mostra arcuacions llombardes. Totalment reformat, mostra pintures dels segles XII i XIV.[5]
- Fàbrica de Ciment Asland, situada al Clot del Moro, terme municipal de Castellar de n'Hug. Actualment convertida en Museu del Ciment Asland, va ser una fàbrica modernista promoguda l'any 1901 per Eusebi Güell i Bacigalupi.[6] Va ser la primera fàbrica de ciment industrial de Catalunya, i restà operativa fins a l'any 1975. Des de l'any 1992 és un museu, i està adscrit al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. L'any 2005 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
- La Casa del Pastor, també coneguda com el Museu del Pastor, amb la història d'aquest sector.[7]
Fonts del Llobregat
 | |
| Tipus | Aiguaneix i font |
|---|---|
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Natural del Cadí-Moixeró |
Les Fonts del Llobregat són unes surgències d’aigua subterrània en roques calcàries paleozoiques que es troben al naixement del riu del mateix nom, a la pleta Roja (1.295 metres d'altitud), dins el municipi de Castellar de n'Hug, a la comarca del Berguedà.[1]
.jpg)
Estan situades aproximadament a mig quilòmetre a l’oest del poble. És un indret molt visitat per turistes i excursionistes.[1]
Les fonts on neix el riu brollen directament dels cingles que voregen Castellar de N’Hug, i formen una abundosa i ràpida cascada. El naixement del riu és digne de ser visitat per la seva espectacularitat, sobretot en temps d’aigües abundoses.[2]
La font es forma on aflora el contacte de entre de les roques calcàries del devonià i les roques argiloses del permià sobre les que descansen, tot i ser més modernes. L'aigua que va davallant per les esquerdes i cavitats de les roques calcàries (aqüífer càrstic) topa amb la capa argilosa, molt més impermeable, i surt a la superfície.[3] Una situació semblant es dóna a les properes fonts del Bastareny i és típica dels aqüífers càrstics, on és habitual trobar poques fonts però de cabal important.
El cabal de la font és al voltant dels 4 m3 per segon.[4]
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada