Tavèrnoles i el Pantà de Sau.
Dia 19 d'Octubre 2021,
Quatre matrimonis amics,
varem visitar aquets tres llocs,
Tavèrnoles, el Pantà de Sau i voltants,
i Sant Pere de Casserres.
Tavèrnoles és un municipi de la comarca d'Osona, format per les antigues parròquies de Sant Pere i Savassona. Fa la divisòria entre ambdues entitats la serra que va dels Munts, a Masgrau, al castell de Savassona i al turó de Sant Feliuet, des d'on baixa a tocar la punta d'una gran marrada del Ter, a la Passarella.
El topònim està documentat al segle x com Tavernulas, provinent del llatí tabernulas, «petites tavernes» en referència a les parades en la via romana d'Ausa a Bàrcino coneguda com a Strata Francisca.[1] En els fogatges dels segles xv i xvi consta Tavèrnoles en la vegueria de Vic.[2] En els primers censos del segle xix es va registrar com Tabérnolas.[3] El 1933 es va recuperar el nom tradicional, canvi anul·lat el 1939 durant el franquisme fins al 1983.[4]
Geografia[modifica]
Tota la part de llevant d'aquesta demarcació o sector de Savassona forma part de les Guilleries, on es descriu; aquí, per tant, només es descriu el sector de Tavèrnoles pròpiament dit. Aquest comprèn un terç, aproximadament, de la demarcació municipal, que té en total 18,77 km, però és el sector o es troba el 90 % de la seva població, que, tanmateix, arriba als 315 (2013) habitants.
El terme forma, per aquesta part, com un ample corredor que va des de la carretera de Vic a Roda de Ter, o antiga Strata Francisca i després camí ral, fins als peus de la serra de Savassona, i és travessat d'oest a est per la carretera que mena al Parador de Turisme de Vic-Sau.
La parròquia o petit nucli del poble de Tavèrnoles es troba al pendent de ponent de la serra de Savassona, abans de la pujada cap al castell, a 537 m d'altitud. És format per mitja dotzena de cases velles i un allotjament rural, Can Janot, i algunes cases modernes o d'estiueig. La seva història és vinculada a la demarcació senyorial del castell de Savassona. Tavèrnoles en fou sempre el centre religiós més important, com ho revela el seu temple i el fet que Sant Pere de Savassona ha estat gairebé sempre una filial de Tavèrnoles. Altres llocs d'interès són el Casal de Vilamuntà, l'ermita de Sant Feliu de Savassona, l'església de Santa Margarida d'Ardola o l'església de Sant Pere de Savassona.
Pantà de Sau
 | ||
|---|---|---|
| ||
| Sobreeixidor | 1  | |
| Embassament | ||
| Propietat de | Agència Catalana de l'Aigua | |
El pantà de Sau és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi de Vilanova de Sau.[1] Se situeix al peu de la serralada de les Guilleries i s'estén pels termes de Vilanova de Sau, les Masies de Roda, Tavertet i l'Esquirol, a la comarca d'Osona.
Juntament amb el de Susqueda i amb el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneix la comarca d'Osona amb la de la Selva.
L'embassament té una llargada de 17[1] km i 3 km d'amplada, amb una capacitat màxima de 177[1] hm³. La resclosa ha 260[1] metres de longitud i 75[1] metres d'altura, i amb una potència elèctrica instal·lada de 55[2] MW per una producció anual de 85 GWh.
Actualment, s'hi permet la pràctica d'esports nàutics.
El pantà, bastit de 1947[1] fins al 1962, va cobrir el poble de Sant Romà de Sau, les restes del qual, especialment el campanar de l'església romànica del segle xi, són visibles quan el nivell de l'aigua embassada és baix.
El monestir de Sant Pere de Casserres, l'únic de l'orde benedictí a Osona, va ser erigit sota el patronatge de la família vescomtal osonenca. La promotora fou la vescomtessa Ermetruit, qui va rebre el domini alodial de Casserres del comte Ramon Borrell de Barcelona, amb la intenció de construir-hi un monestir dedicat a Sant Pere. La vescomtessa Ermetruit en feu iniciar les obres el 1006 i, sota la vescomtessa Eugòncia i el seu fill Bermon I, s'hi aplegà la comunitat l'any 1012 amb l'abat Acfred i s'inicià la gran basílica actual, consagrada l'any 1050, amb l'abat Bofill al capdavant del monestir.
Amb anterioritat a la construcció del monestir, hi havia en aquest indret un castell termenat documentat a l'Arxiu Capitular de Vic des del 898, amb una capella dedicada a sant Pere, que els vescomtes decidiren convertir en monestir.
Els fundadors, vescomtes d'Osona i Cardona, i altres famílies nobles de la comarca com els Tavertet, els Cabrera, els Savassona o els Sau, s'interessaren pel monestir fins avançat el segle xii, l'afavorien amb importants donacions i s'hi feien enterrar, però després ja gairebé no se'n recordaren. Entre els enterraments destacables es troben: la vescomtessa Eugòncia, continuadora de l'obra d'Ermetruit el 1039 i la vescomtessa Almodis de Barcelona, germana del comte Ramon Berenguer III el 1131. Fa l'efecte que aquest monestir, fundat pràcticament per dues vescomtesses, fou sempre el lloc preferit de les dones del llinatge dels Osona-Cardona, al qual feien llegats més importants que a la mateixa canònica de Cardona.
Seguim amb fotografies nostres seguiment del camí.
PRIMER el mirador de Ter.
Damunt d'aquesta llengua voltada d'aigua,
Es veu el monestir Sant Pere de Casserres.
Tot seguit unes quantes fotos de Tavèrnoles (tretes d'Internet)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada