Tulipomania.

Fou l'eufòria especuladora que es produí als Països Baixos al segle xvii amb l'arribada de la tulipa i és un dels primers fenòmens especulatius de masses del qual es té notícia.

Una tulipa, coneguda com «el Virrei» (viseroij), tal com apareix al catàleg neerlandès Verzameling van een Meenigte Tulipaanen. El cost del bulb era d'entre 3.000 i 4.200 florins, segons la seva mida (aase). Per tenir una referència, a l'època un artesà experimentat cobrava uns 300 florins anuals.[1]

La tulipa és una planta de la família de les liliàcies originària de la zona del Mediterrani oriental. D'aquesta planta es coneixen unes 160 espècies, algunes més rares i apreciades que la resta. Arribà a l'Europa occidental des de Turquia, concretament a Anvers el 1562 i s'aprecià molt aquesta flor per la seva raresa i bellesa.

Es considera que es començaren a cultivar als Països Baixos el 1593 quan s'aconseguiren bulbs de tulipes capaces de viure en les condicions climàtiques d'aquella zona. A partir de llavors la seva valoració anà a l'alça i es veia com un senyal de prestigi la possessió de la planta.

Ja el 1623 un sol bulb de tulipa podia arribar a valdre 1000 florins neerlandesos, quan l'ingrés anual mitjà per persona era de només 150 florins. Durant la dècada de 1630 semblava que el seu preu pujaria il·limitadament i tot el país començà a invertir els seus diners en aquestes plantes. Per exemple, el 1635 hi ha registrada una compra de 40 bulbs de tulipa per les quals es pagaren 100.000 florins.

El 1636 s'establiren mercats per la venda de tulipes a la Borsa d'Amsterdam entre altres ciutats. Hi havia comerciants que feien immenses fortunes especulant amb els bulbs i aprofitant baixades i pujades en els preus per comprar i vendre respectivament. Hi havia qui venia la casa i les terres a preus infravalorats per tal de poder especular en el mercat de les tulipes. Es demanaven préstecs enormes garantits amb les tulipes. Fins i tot molts estrangers van arribar als Països Baixos per apuntar-se a aquell negoci que semblava no tenir límits, el que comportà una gran entrada de diners al país, que provocà que els preus dels articles de primera necessitat així com les cases i les terres incrementessin el seu preu.

Però com tot fenomen especulatiu, arriba un final. El 1637, algunes persones, sense causa coneguda, van vendre les tulipes que tenien i començaren a abandonar el negoci. Altres persones en veure que alguns venien, també ho feren, de manera que s'estengué el pànic, i així la resta de gent, que començaren una carrera desenfrenada per vendre i com més gent volia vendre, més queien els preus. De sobte, moltes persones es trobaren amb préstecs enormes a tornar i amb uns bulbs de tulipa que no valien pràcticament res.

Aquest fenomen provocà una depressió de l'economia neerlandesa que durà anys. Tot i això, el cultiu de les tulipes continuà als Països Baixos fins a l'actualitat, desenvolupant-se mercats per flors i bulbs, però sense l'eufòria especulativa dels inicis.